miércoles, 14 de mayo de 2008

LENTAMENT...



Fa molt que no actualitzo el meu blog.
Aquests dies he anat fent, lentament. Avançant amb parsimònia.
Com una tortuga... Els dies han anat passant, senzillament.
I els he anat disfrutant i degustant.

No sabria dir per què no he escrit res.
Però la veritat és que a mi això d'escriure em va a moments.
No necessito fer-ho regularment per sentir-me bé. Ja me'n sento sense fer-ho,
però sempre hi ha aquell dia que de sobte t'hi poses i pam, escrius unes línies.
I aquí estic. Reprenent aquest espai.

Durant aquest temps que he estat OUT, m'han passat força coses.
Coses que podría haver anat explicant aquí, com fa molta gent als seus Blogs...
però no sóc d'aquells que van escrivint la seva vida, com si fós un diari, cada nit quan arriba a casa.
Ara bé, com que us he tingut molts dies sense dir-vos res, us en faré cinc cèntims:
* A nivell personal, ja us dic, molta parsimònia amb mí mateix, aquests dies. Treballant tranquilament, anant a assajar al local amb els músics un cop a la setmana, anant disfrutant de les meves classes de ball
(per cert, impressionant el Congrés Internacional que s'ha fet de Lambada, aquests últims dies de la setmana passada),
tocant la guitarra a l'estudi, muntant estanteries i posant en ordre les coses de casa...
* A nivell sentimental, vivint una relació que s'afiança cada cop més i que et fa sentir viu i ple d'il·lusió,...i de projectes!!
* A nivell Professional, doncs una mica sol...ja que el meu pobre soci ha tingut un greu accident amb la moto, que l'està tenint aquests dies a l'hospital. Per sort només s'ha trencat el fémur, i estarà un bon temps de baixa. (Però menys mal, que no ha estat res més greu!) Manel, torna aviat, que t'enyoro!!! :-)
* A nivell d'amistats, quedant amb la gent que m'estimo, fent amb ells les cervesetes de rigor, preparant una festeta d'anniversari molt especial, jugant per primer cop en tota la meva vida al Pàdel amb el meu millor amic...(per cert, tinc unes agulletes, vil...però bé, tot sigui per preparar-se per l'Open Calella d'aquest cap de setmana!!!)
* A nivell Familiar, anant a dinar a casa dels pares un cop a la setmana i disfrutant dels bons platets de ma mare...
Aix, com a casa de la Mama no hi ha res...


I així. Anar fent. Lentament...

...amb la calma que se sent quan les coses van bé.

1 comentario:

Robertinhos dijo...

noi, darrerament surfejo poc per la red i no tinc ganes de boguejar...m'alegra sentir que tot et va bé.

Per cert, felicita al teu soci! Maquíssim el dibuix! quin art!