GRÀCIES i DESGRÀCIES

Podia haver estat pitjor. Molt pitjor...
Recentment, el meu soci (en Manel) va tenir un accident de moto que per poc no es mata.
Trencament múltiple de fèmur. 2 setmanes a l'Hospital, claus a la cama, i una baixa de més de 2 mesos...i fins que torni a caminar bé i com abans, potser en passaràn 6 de mesos...
I li va succeïr justament el mateix dia que se'n assabentava que la seva dona estava embarassada.
Que sería pare.


Un descuit. Una badada, i...

Déu...Una situació així et fa pensar moltes coses...

Sí. No sóm res. I ho sóm tot, alhora.
Almenys aquest petitó que s'està formant a la panxeta de l'Esther...ho és tot per ells. I per ell. És el que l'anima a continuar, i a recuperar-se amb més ganes.
És la il·llusió per la qual es guia...

Us presento el dibuix que el propi Manel li ha fet aquests dies, des de casa, a hores mortes mentre es recupera.




Aquí el teniu. El seu petitó. Vist a través de la imaginació d'un bon il·lustrador. D'un caricaturista professional.
(Fixeu-vos quina il·luminació li ha posat. Tant càl·lida. Entranyable...)

Ets un crack de la pintura, Manoleeet!!!jejejeee

Una abraçada ben forta, company!

Soci...

...i amic!!

Ja t'enyoro a l'estudi!