SUPER DANI

L'heroi:



La víctima:



Tremendo.

Ahir Dimarts vaig ser testimoni DIRECTE d'un rescat. Calia explicar aquesta història. Ho necessitava. Em vaig quedar francament impactat. Aquí va:

Bar ALBORÁN (c/Nàpols cantonada Provença). Quarts de la Champions al Camp Nou contra el Celtic de Glasgow. Vam quedar per veure el partidàs a la magnífica TV que tenen al bar. Xavi, Mònica, Anna, Xús, Tòbal, i jo... en Dani havía de venir, però encara no havía arribat. En Tòbal se'n va al lavabo.
Nosaltres contiuem menjant i bevent. Torrades i birres. I mirant el partit.
venga..5 minuts...10 minuts...i nosaltres contents. Na fent.
Però atenció! el que és més tremendo de tot, és que va ser la cambrera la què ens va fer adonar que feia molta estona que un de nosaltres havía anat al lavabo...i que encara hi era.
Em diu: "Em sembla que el vostre company s'ha quedat tancat al lavabo"...

Hosti!! en Tòbal!!! pensem tots.. Déu meu, si feia gairebé un quart d'hora que no tornava i NINGÚ l'havia trobat a faltar!!!! ..només la cambrera.. Què fort!
Ràpid a correcuita en Xús i jo ens aixequem per anar a veure què passa. Efectivament, en Tòbal havía posat la balda per tancar-se en la seva preuada intimitat...i feia més d'un quart d'hora que probava de tornar a obrir-la!! I no podía!!
l'Amo del Bar fa acte de presència, gairebé al uníson amb nosaltres, alertat per la cambrera. Intentàvem de totes formes, saber (o esbrinar) cóm punyetes es podía obrir des de fora. Però era impossíble. Només es podía obrir des de dins!!! I en Tòbal ja tenía llagues als dits de forçar, el pobre Menorquí, la balda bloquejada. Res. No hi havía manera. Seguidament, una persona més entra al lavabo.
Era en Dani, que acabava d'arribar. Diu: Què passa, aquí?, s'ha quedat atrapat algú? Nosaltres li expliquem que era en Tòbal, que estava allà dins... En Dani agafa i diu: això és la maneta...es treu fora, així! (agafa en posició xulesca típica de'n Dani, i fa un moviment, Zasss!!) Es queda amb la maneta a la mà.

Un desastre, pensem tots. Mentrestant en Dani, entra al lavabo de les dones i fa la seva pixadeta...(se li escapava el riure per sota el nas mentre entrava)

Nosaltres tornem a posar la maneta al seu lloc. No hi havía res a fer. Vam començar a dir que potser s'hauría de derribar la porta. "Ai, no sé, dèia l'amo del bar, és que és molt difícil això..però si..potser s'hauría de derribar"... En això que en Dani, surt del Lavabo de les dones, i pujant-se encara la cremallera, diu: Si?...doncs derribemla!
l'amo: "bueno però està molt forta, eh?"

...RAA!!! primer cop.

en Tòbal des de dins "Ehhh però aviseu!!!"

RRRAAAA!!! segon cop. la porta cedeix. En tòbal surt, per fí.

I en Dani, ens fa una mirada d'aquelles seves. Amargues. I mig escapantse-li el riure, diu "me'n vaig a sopar que tinc gana".

Impressionant. Encara ric de recordar cóm va anar tot. De recordar el careto de l'amo...

Sí , amics meus. Ja veieu que entre nosaltres, encara hi ha superherois.

:-)


Detall de cóm va quedar la porta:




Va per tú, Dani.

Apa!! Bona nit Bloggers.